FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les compostes, tota ella espinosa, d'arrels reptants molt llargues i profundes, fulles pinnatífides, grisenques pel dessota, i capítols de flors purpúries o esblanqueïdes, en inflorescència terminal, molt comuna als conreus com a mala herba [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de portar els comptes d'una gestió, d'un negoci. Ella és l'encarregada de la comptabilitat. Art i manera de portar els comptes. Estudiar la comptabilitat. comptabilitat nacional Sistema de registre comptable tancat i per partida doble de les transaccions realitzades en un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
boscos i dels herbassars humits (Aquilegia vulgaris). corniol hirsut Herba de la família de les ranunculàcies, semblant al corniol però tota ella pubescent, glandulosa i viscosa, que es fa a les roques i pedruscalls calcaris dels Pirineus (Aquilegia hirsutissima). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En combinació amb de o sola, expressa una relació que denota posició d'una cosa respecte a allò que està més alt en direcció vertical i en contacte o no amb ella. Eren davall un arbre. Davall de la ciutat, el riu es fa més estret. El llum és damunt la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donació voluntària que el marit fa a la muller, en el règim de separació de béns, que en certa manera compensa el dot que ella ha aportat. Allò que, en pagar quelcom, s'afegeix a allò que és convingut o degut. Va fer-li un escreix del 5 % sobre el valor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ateny el nivell més alt, o molt alt, d'una qualitat. Ella és bona, dolenta, en grau superlatiu. Que expressa el grau superlatiu. Grau de l'adjectiu o de l'adverbi que expressa la qualitat o la modalitat en un nivell d'intensitat màxim. Mot o grup de mots que expressen el grau [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
malalts. N'hi ha de nous i de vells. Pregava humilment i devotament. Ella reia i plorava alhora. Plou i neva. Nosaltres treballàvem i vosaltres us ho miràveu. Jo li vaig dir que no tornaria, i ella, llavors, es va posar a plorar. Hem de castigar-lo, i el castigarem. Esperàvem que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
És emprat reemplaçant: Una determinació circumstancial introduïda amb la preposició de. Ell ve del teatre, i jo també en vinc. Hi he entrat a les sis, al teatre, i en surto ara. Un complement introduït amb la preposició de. Ell parla sempre d'ella; jo no en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el dia que segueix immediatament aquell en què som. Arribarà demà. Demà al matí. Demà al vespre. De demà en quinze. Demà serà dissabte. No ens veurem fins demà. demà que Mai que. Demà que ella mori, hauran d'anar tots a captar [...]
